i potser no sé ben bé en quin jardí em poso... La roba al sol neix amb ganes d'obrir una finestra, tancar els ulls i sentir l'aire fresc a frec de pell, incert perfum de gespa acabada de tallar i llimones verdes. Mmmmh, el sents? (hauria de crear el grup dels lletraferits sense pedigree...) No, la veritat, compartir un espai amb tu i no gaire més. El Sol és vida. La roba, no ho diguis a ningú, venia a ser una contracció de Roura i Batlle. La roba al Sol. Véns?

21 de maig 2007

En Miquel ja l'ha feta!

Ja l'ha feta, la Comunió, i ens ho vam passar súper... perquè ens va fer un dia que ni fet a mida. La pineda fosca amb el solet de maig, la family-tota vinguts d'arreu, que en tenim d'escampades (només marxen les dones, es veu) pel món mundial. L'Eva d'Anglès que se'ns ha traslladat a BCN i la Sandra que fa vida amb els alemanyots des de fa un any, poca broma!
Mireu quin nen més guapo!
Com se'n deu dir en català de la "pinyata"? Quan jo feia dos pams menys, trencàvem l'olla, però això no és pas una olla! No ho sé. El cas és que va ser un moment feliç... quan n'hagi après en penjaré el vídeo.