Mireu quina dulça!!
Ei, que ja soc tia-àvia !!! I no és maco això ?! Ha arribat 15 dies abans de temps, cosa que ha descol·locat força el personal. A casa encara li feien obres i els senyors que col·locaven l'escala nova de què els hi va que no han d'assistir un part. L' avi Xavier que s'havia promès deixar de fumar quan ella arribés al món, ha hagut de plegar més aviat del previst, però no us ho perdeu que hem de córrer amb la fregona darrere seu, que entre ell i la Marina ens inunden les baves i és que, a sobre, va néixer el dia del seu sant, el dia de Sant avi Xavier vull dir (no en fem per pitets!). La tieta Sandra que havia planejat veure-la néixer, ha hagut d'esperar uns dies perquè les vacances encara no tocaven, i diuen que gairebé van haver de lligar-la per allà München perquè ja corria a agafar el primer avió que volés cap a Girona. I el pare... què us en diré: entre orella i orella em pens0 que encara no li havia vist un somriure tan gros. I és que no n'hi ha per menys, tot mirant-se les seves dues nenes, la que acaba de venir i la marona, que està guapíssima. Ja per acabar-ho d'adobar només hi faltava la visita dels cosinets (encara no sabem ben bé de quin grau), en Miquel i en Martí amb tota la il·lusió i la curiositat d'aquest món. Tanta curiositat que en Tí ja li volia arreglar el melic, sort que l'àvia Marina estava per tot. I, és clar, en Martí no perd oportunitat i va aprofitar l'ocasió per deixar anar, com aquell qui no vol la cosa, que a veure si ell podria ser el padrí :S Tot un enrenou, creieu-me. I no és maco això!!
VA PER TU ANNA, BENVINGUDA PRECIOSA !!
