i potser no sé ben bé en quin jardí em poso... La roba al sol neix amb ganes d'obrir una finestra, tancar els ulls i sentir l'aire fresc a frec de pell, incert perfum de gespa acabada de tallar i llimones verdes. Mmmmh, el sents? (hauria de crear el grup dels lletraferits sense pedigree...) No, la veritat, compartir un espai amb tu i no gaire més. El Sol és vida. La roba, no ho diguis a ningú, venia a ser una contracció de Roura i Batlle. La roba al Sol. Véns?

30 d’agost 2007

Saps una cosa?

Seré tia-àvia. Si si, tia-àvia. No tothom ho pot dir, eh? jejeje. I em fa una il·lu... Encara falten uns mesos però ja us explicaré, ja...
Publicado por at 1 comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)