QUÈ ESTÀS LLEGINT, ARA?

Recordo com si fos ahir, el dia que em van atrapar asseguda a l'escala de casa, sense a penes llum, llegint tota aficionada el que potser era el meu primer llibre. No sé quants anys tenia i potser no era el primer que havia llegit, però sí que era el primer que jo havia decidit llegir pel meu compte: Viaje al centro de la tierra, de'n Jules Verne. Fascinant! Després va seguir-ne un de ben diferent, i del tot cert que no adequat a l'edat: I Dios en la última playa. No en recordo l'autor i vagament l'argument però ja no he pogut deixar de submergir-me en noves lectures d'ençà d'aquell dia. Hi ha tant per triar, que no acabaríem. Sembla que darrerament hi ha febre escriptora i acabem llegint tots el mateix. Els bestsellers del moment, tant si són obres mestres com si no valen un ral. M'agrada saber-me tastaolletes i em sap greu no conèixer ni de lluny tot el que realment valdria la pena de llegir, siguin clàssics vaques sagrades o perfectes desconeguts amb el do de saber escriure.

Els últims títols que han passat pels meus ulls:

• FOC LATENT, de la Lluïsa Forrellad. Un retrat de la Barcelona que va de cap a la Setmana Tràgica, a través d'una història d'amor amb una sensibilitat exquisida i una riquesa de llenguatge que acaba d'arrodonir l'obra. Mentre llegia, em venien al cap imatges d'una novel.la fanstàstica que jo vaig conèixer pel cine, The reminds of de day, amb l'Anthony Hopkins i l'Emma Thompson, pel detall en els interiors de la casa i les tasques diàries descrites extraordinàriament. És una obra molt equilibrada.
• El penúltim de'n Harry Potter, L'ORDE DEL FÈNIX. Pel qui segueix la saga, no en cal comentari. Pels que no hi hàgiu entrat, serà que no us crida l'atenció o bé, com no seria el primer cas, hi ha qui li ha agafat mania per la repercussió mediàtica fora mesura. Si no és l'últim cas, només puc dir que entres en un món a part i quan llegeixo la J.K. Rowling aconsegueixo de totes totes transportar-m'hi gairebé físicament i normalment, no trobo el moment de parar de llegir. És realment màgic.
• L'ESGLÉSIA DEL MAR. Ildefonso Falcones. Em vaig resistir una mica a començar-lo, pensant que seria un nou Codi da Vinci. Està més ben escrit i la història més currada, tot i que trobo exagerats i repetitius alguns aspectes, com per exemple el de la inseguretat (dona que es queda sola, dona que violen... en fi). No em sap greu haver-me passejat per aquell paisatge i conèixer una miqueta més de la nostra Història, malgrat he de dir que no me l'he acabat de creure.
• VIATGE PER L'ESCRIPTORIUM. Paul Auster. És la segona que en llegeixo i no li agafo el tranquillo. No sé, el trobo un pèl cafquià.
• EL PONT DELS JUEUS. És del nostre Martí Gironell i per això sol ja l'he volguda llegir. Ben documentada, m'ha agradat. He tingut la sensació però, de què em faltaven trossets, com si l'haguéssin retallada molt i la trama hagués quedat unamica com desencaixada. És una sensació. Per la resta, xapó, un bon homenatge a Besalú.
• EL QUADERN DAURAT de la Doris Lessing. Mira tu, l'havia deixat aparcat, perquè no em venia de gust i va i li donen el premi Nobel de literatura. L'hauré de tornar desempolsinar.
• Ara, INTÈRPRET D'EMOCIONS, d'una autora d'orígens indis que m'està captivant, la Jhumpa Lahiri.

I tu, què estàs llegint, ara?