Tornar a néixer... ni que sigui per cesàrea

No m'ha agradat mai aquell comentari que se sol fer quan algú se'n surt d'un accident... "ha tornat néixer". Què coi, a mi em van parir una vegada i no hi tornaran pas. La vida està plena d'experiències, bones i no tan bones. Tots tastem en algun moment o altre l'alegria, el desencís, la por, la pau, el neguit, la tristor, l'angoixa, la il.lusió, la desesperança , el confort, el dolor (de tants tipus... físic, de l'esperit, del cor...), la tendresa, el benestar... Tots ho sentim com a humans que som. I només de nosaltres depèn que tot el que ens passa, que tot el que sentim, tan si és fantàstic com si és nefast, ens deixi ser allò que tots busquem: ser feliços. No sempre les coses surten com un havia planejat, i de vegades ni tan sols hi havia plans i passes per allò que no t'esperaves. És la vida! Potser no tothom m'entendrà si dic que el dolor m'ha fet créixer. I no pas en centímetres, precisament. Cap on em condueix tot això? Ben senzill, de qualsevol experiència se'n pot treure sempre alguna cosa positiva. No he tornat néixer, no. Simplement he viscut un episodi més de la meva sèrie particular. M'hauria agradat il.lustrar aquest post amb una foto però no funciona el penjador i com que ja fa massa que deixo de penjar escrits perquè no puc posar-hi imatges... apa, a palo seco.