i potser no sé ben bé en quin jardí em poso... La roba al sol neix amb ganes d'obrir una finestra, tancar els ulls i sentir l'aire fresc a frec de pell, incert perfum de gespa acabada de tallar i llimones verdes. Mmmmh, el sents? (hauria de crear el grup dels lletraferits sense pedigree...) No, la veritat, compartir un espai amb tu i no gaire més. El Sol és vida. La roba, no ho diguis a ningú, venia a ser una contracció de Roura i Batlle. La roba al Sol. Véns?

12 de juny 2007

Cap Roig

Arran de mar, els jardins de Cap Roig es preparen per acollir ben aviat tota una constel.lació de músics d'arreu del món. Es veu que hi fan una passada de concerts. Mentrestant, però, ens hi passegem tot de famílies i sobretot turistes. La brisa ens porta perfum de gessamí i mentre comentem que ben cuidat que ho tenen, els nens corren amunt i avall. Moltes flors, cactus i espècies d' indrets molt diversos. Estaria bé poder entrar al castell, vaig rumiant. Un cop vist, ens n'anem a fer una remulladeta a la platja, per acabar amb bon regust el dia. Això si, que no hi falti un bon gelat asseguts a la sorra i mirant a l'horitzó.
Posted by Picasa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bona tarda roba. T'està quedant molt "xulo" el blog. I el collage es nota que te el carinyu del pare i de la mare.

Una abraçada des de Quart