i potser no sé ben bé en quin jardí em poso... La roba al sol neix amb ganes d'obrir una finestra, tancar els ulls i sentir l'aire fresc a frec de pell, incert perfum de gespa acabada de tallar i llimones verdes. Mmmmh, el sents? (hauria de crear el grup dels lletraferits sense pedigree...) No, la veritat, compartir un espai amb tu i no gaire més. El Sol és vida. La roba, no ho diguis a ningú, venia a ser una contracció de Roura i Batlle. La roba al Sol. Véns?

25 de juny 2007

München

Un instant Múnic
Saps, quan fas un tastet exquisit... i et quedes amb aquell regust? Doncs és com m'ha deixat aquesta ciutat. Que, tot i ser molt gran, no te'n dóna la sensació. És com un poble immens, sense massificació, amb metros, trens, tot, amb puntualitat exemplar... igual que aquí. Les bicis són l'estrella del transport. Plogui nevi o faci el temps que faci. El menjar bo i per l'experiència que en tinc fins i tot un pèl més bé de preu que aquí. La gent, en general, molt maca. Tot i que no hi vaig tenir gaire tracte, per l'hàndicap de sempre, l'idioma. Jo em penso que si no fos per aquest petit detall sense importància, passaria ben bé per alemanya. Ja ho van intentar, que jo els parlés amb aquella alegria en el seu idioma... suposo que se n'adonaven que ni papa, per la meva cara de mmmh?!

1 comentari:

Sandra ha dit...

Ei!! Per fi!! si si!a Munich us vam tractar bé eh?? A veure si repetim amb neu i mercats de Nadal! que també és una època de l'any que val la pena!! Molt xuli la panoràmica :D
Un petonàs.