i potser no sé ben bé en quin jardí em poso... La roba al sol neix amb ganes d'obrir una finestra, tancar els ulls i sentir l'aire fresc a frec de pell, incert perfum de gespa acabada de tallar i llimones verdes. Mmmmh, el sents? (hauria de crear el grup dels lletraferits sense pedigree...) No, la veritat, compartir un espai amb tu i no gaire més. El Sol és vida. La roba, no ho diguis a ningú, venia a ser una contracció de Roura i Batlle. La roba al Sol. Véns?

09 de novembre 2007

Cròniques d'una sala de RHB

Vaig començar a anar a rehabilitació poc després de patir l'accident que ens ha fet estrenar cotxe (mira, s'ha de veure la part + del tema). Ja fa dies que hi vaig i això fa que coincideixis amb altres persones en situació similar. He fet nous coneguts i passem més bé l'estona si la fem petar.
Us vull parlar de'n Julià. El primer dia que ens vam dirigir la paraula ja va tenir el seu què. Ell no vull saber com em va mirar, que se'm va adreçar en castellà i des de llavors que practicamos a diario el idioma en cuestión. A la catalana, esclaro.
Té una néta de tres anys i avui ens ha fet molt riure quan ha dit que des que va tenir l'accident, que la nena el distingeix del seu altre avi anomenant-lo l'avi xungo. Els peques són genials.