i potser no sé ben bé en quin jardí em poso... La roba al sol neix amb ganes d'obrir una finestra, tancar els ulls i sentir l'aire fresc a frec de pell, incert perfum de gespa acabada de tallar i llimones verdes. Mmmmh, el sents? (hauria de crear el grup dels lletraferits sense pedigree...) No, la veritat, compartir un espai amb tu i no gaire més. El Sol és vida. La roba, no ho diguis a ningú, venia a ser una contracció de Roura i Batlle. La roba al Sol. Véns?

12 de novembre 2007

Cròniques d'una sala de RHB. Capítol 2

En Lluís fa dies que no ve. I a fe que se'l troba a faltar. És que no calla ni sota aigua i això anima la sala. En Lluís és hiperactiu i com que no para, no seria menys el seu múscul de la xerrameca, la llèngua. És el que té més en forma. Ens parla de les seves moltíssimes activitats i una d'elles és assistir al seu gimnàs. Resulta que fa poc va descobrir que al seu gimnàs també hi anava la Mònica Pont. Que qui és la Mònica Pont? Home, si anéssiu més sovint al teatre la coneixeríeu. Sobretot als teatres de Madrid, que és on més se la coneix, em sembla. També ha sonat darrerament el seu nom per la seva separació d'un hoteler català. Ella també n' és de catalana tot i que jo no sé si el parla, i deu ser per això que es deixa veure per Girona. El fet és que la conya està servida amb el tema de'n Lluís i la Mònica i ara ja s'especula que no sigui que en Lluís hagi deixat els exercicis de la nostra sala pels exercicis amb la Mònica !!?? Ai, Lluís...