i potser no sé ben bé en quin jardí em poso... La roba al sol neix amb ganes d'obrir una finestra, tancar els ulls i sentir l'aire fresc a frec de pell, incert perfum de gespa acabada de tallar i llimones verdes. Mmmmh, el sents? (hauria de crear el grup dels lletraferits sense pedigree...) No, la veritat, compartir un espai amb tu i no gaire més. El Sol és vida. La roba, no ho diguis a ningú, venia a ser una contracció de Roura i Batlle. La roba al Sol. Véns?

22 de juliol 2008

Get cape.Wear cape.Fly

Una bona descoberta. Encara no sé d'on són i ja m'entusiamen. Van dedicar un tema a Catalunya i això sol em va despertar interès. Però és que cal escoltar-los. Ja m'ho diràs, ja.
Publicado por at

1 comentari:

Sandra ha dit...

Hola!! ja de tornada a Munich.. el primer que faig es recordar-me del teu comentari.. jeje.. mestperava un post més llarget!! però els estic escoltant i m'agraden!!! :) Per sort la tornada no ha sigut tant traumatitzant com m'imaginava.. aquí fa solet i tenim uns 25 graus! Tot i així ahir van caure un parell de llagrimetes al acomiadar-me de la mami i l'Anna..

6 d’agost del 2008, a les 3:06

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)