BLOGAIRES SENSE TEMPS

Vaig iniciar un blog com a curiosa que sóc, perquè m'agrada escriure i comunicar-me. La vida és bonica i poder compartir vivències penso que m'enriqueix. Però passem temporades atrafegats i tot allò que va començar amb molta il·lusió es va quedar aparcat i gairebé a l'oblit.

Avui, em toca fer un curs per la feina. Tecnologies de la informació i la comunicació. I, ves per on, em demanen de crear un blog i que 'hi escrigui un article'. Bé, penso que un article seria molt demanar,  sona fins i tot pretensiós... ni que fos la gran periodista o escriptora cèlebre fent la seva columna periòdica. Ja m'agradaria a mi... Bé, el cas és que en començar la pràctica, he aterrat feliçment al blog que havia creat fa ja més d'una dècada. Així, que entomo la feina abandonada en un racó i poso negre sobre blanc aquestes quatre ratlles desgarbades que em serviran per avançar en els 'estudis'. A veure si m'hi reenganxo i flueix... Que les muses m'acompanyin!