i potser no sé ben bé en quin jardí em poso... La roba al sol neix amb ganes d'obrir una finestra, tancar els ulls i sentir l'aire fresc a frec de pell, incert perfum de gespa acabada de tallar i llimones verdes. Mmmmh, el sents? (hauria de crear el grup dels lletraferits sense pedigree...) No, la veritat, compartir un espai amb tu i no gaire més. El Sol és vida. La roba, no ho diguis a ningú, venia a ser una contracció de Roura i Batlle. La roba al Sol. Véns?

13 de novembre 2007

Cròniques d'una sala de RHB. Capítol 3

Les galetes de la Nuri.
La Nuri és la físio que ens col.loca tots els aparells a rehabilitació. O sigui, que és l'encarregada d'electrocutar-nos, de penjar peses a les cames als pobres que han d'esforçar-se a aixecar-les, ... en definitiva ens guia pels diferents "potros de tortura". És molt trempada, la Nuri. I també és xerraire. Per un dels aparells que remena, fa servir una mena d'espongetes rodones i de color crema. Sempre fem broma quan surt amb la safata, que on va amb les galetes amunt i avall. De vegades, a la sala, ens han convidat a fer algun tastet, degut a la deferència d'algun afortunat que han donat d'alta i que s'ha marcat el detall... Doncs, l'últim dia que va fer broma, va convidar a un pobre innocent a menjar galetes. I el que menys s'esperava és que aquella ànima càndida sobtés de la plata el preuat tastet, d'una rebolada. La Nuri va haver de córrer per treure-li l'espongeta de la boca.

1 comentari:

Sandra ha dit...

Hola!!
oprto uns dies una mica desconectada d'internet.. massa feina i poc temps lliure!! però m'ha fet molta gràcia llegir les teves primeres tres cròniques! Molt divertides! :)
Si és que.. sempre s'ha de mirar la part positiva, tens tota la raó!
Un petonàs enorme des de l'emblanquinat Muenchen!