i potser no sé ben bé en quin jardí em poso... La roba al sol neix amb ganes d'obrir una finestra, tancar els ulls i sentir l'aire fresc a frec de pell, incert perfum de gespa acabada de tallar i llimones verdes. Mmmmh, el sents? (hauria de crear el grup dels lletraferits sense pedigree...) No, la veritat, compartir un espai amb tu i no gaire més. El Sol és vida. La roba, no ho diguis a ningú, venia a ser una contracció de Roura i Batlle. La roba al Sol. Véns?

20 de novembre 2007

Cròniques d'una sala de RHB. Capítol 4

Fiiiiiiiiiiiiiuuuuuuuuuuu...ffiiiiiiiiiiiiiuuuuuuuuu!!

D'anada i de tornada. La Susanna fa tasques administratives a la sala i ara ve i ara torna, corre d'un punt a l'altre. És una forofa de la fórmula 1 i comenta apassionadament cada cap de setmana de cursa. Sobretot amb tot el sarau de l'Alonso i en Hamilton i els McLaren i la madre del cordero... Quina emoció, quin final de temporada, tu. I a Can McLaren, al final... a dos velas...eeeesloqueeeetieeeeeeeneeeeeee!! I amb tota aquesta emoció i amb tot aquest esverament, no és res d'estrany que veiem la Susanna d'un cantó a l'altre de la sala: fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiuuuuuuuuuuu-fiiiiiiiiiiiiuuuuuuuuuuuuu!!

Publicado por at

1 comentari:

Sandra ha dit...

jajaja.
Com va la tornada a la feina? encara toca recuperar?? esero que anem millorant de l'esquena..
Un petonas!

21 de novembre del 2007, a les 1:05

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)